Avui us ensenyo el que segur que fins ara ha estat la costura més important, potser no per dificultosa, ni per problemàtica amb la tela, sino perque es tractava d'un vestit per una boda! I es clar, havia d'estar a l'alçada de les circumstàncies... una boda a la Catedral de Tarragona tu! i a mi se m'acut l'aventura de cosir-me el vestit.
Hoy os enseño lo que seguro que ha sido hasta ahora la costura más importante, tal vez no por dificultad, ni por problemática con la tela, sino porque se trataba de un vestido para una boda! Y claro, tenía que estar a la altura de las circunstancias... una boda en la Catedral de Tarragona tu! y a mi se me ocurre la aventura de coserme el vestido.
En uns visita als Encants de Barcelona em vaig enamorar d'una tela i de seguida vaig veure que la faria servir per al vestit de la boda, només em va caler decidir-me en el model, ja que de la mateixa revista me n'agradaven dos i al final em vaig decantar pel 419.
En una visita a los Encants de Barcelona, me enamoré de una tela y enseguida vi que la usaría para el vestido, sólo me hacía falta decidir el modelo, ya que de la misma revista me gustaban dos y al final me decanté por el 419.
En resultado, juzgad vosotras pero yo encantada de la vida! Hay unos cuantos cambios, respecto a la forma de coser que te marca burda: el forro lo enganché totalmente al vestido a través de la cremallera oculta y el cuello. No le puse las mangas (en la revista las mangas van al forro y el vestido lleva vistas a modo de pichi), simplemente como quedó el vestido me gustó, y aún que era un vestido para tallas cortas, lo acorté yo un poco más, bueno es que a mi me gustan por encima de la rodilla y no por debajo... jijiji...
Ooooh! Molt elegant i peeciós! M'encanta! Enhorabona!
ResponderEliminarMoltes gracies!!!
EliminarMuack!
Molt maco, ja ho crec! I a sobre l'has pogut lluir en una boda, que be!
ResponderEliminarAiiixx moltes gràcies Empar!
EliminarMuacK!
És preciós i et queda com un guant!!!!!
ResponderEliminarFelicitats!!!